Juliol 2013
El penúltim dia, quan anàvem cap a Oslo, aprofitàrem per anar-hi no per l'autopista, sinó que empràrem el dia sencer per passejar-mos per carreteres secundàries, de muntanya, vorejant llacs i boscos (arbres i més arbres). Férem una aturada d'uns 45 minuts en aquesta peculiar església del S.XIII, coneguda com l'església de fusta de Heddal.
No sembla molt acollidora, i no m'imagín anar-hi de vespre un dia fred dels nevats hiverns noruegs, però sí que és un lloc que s'ha de visitar. Està feta absolutament de fusta, i és increïble que es conservi en tan bon estat.
Els seus interior són tan "acollidors" com la façana exterior. Acostumat a veure els temples catòlics de Mallorca, el fet que les imatges religioses siguin escasses em crida l'atenció. Tot i que el turisme deu ser una important font d'ingressos per a ells, perquè, si no record malament, una entrada per a tres persones ens va costar com a 160 corones noruegues, no és que l'activitat del recinte hi giri entorn, perquè just quan hi érem un grup de persones estaven assajant unes noces amb el capellà. Supòs que si algú s'hi casa es deu encarregar de donar-li més color. A sobre, a fora hi ha un cementiri i no sembla gaire antic: no m'hi vaig passejar per manca de temps però algunes làpides són, segons fotografies que vaig fer, del 2010. Així que l'activitat religiosa del temple continua tot i la "modesta-precària", per definir-ho d'alguna manera, disposició del seu interior.
No vull que se'm mal interpreti. És un lloc màgic i suggerent, simplement distint del que tenim per aquí. És una església luterana, el que explicaria en certa manera la sobrietat i discreció en les imatges. A sobre, el fet que sigui ombrívola és perquè li manquen finestres. En tot, és un lloc digne de visitar, tant pels creients com pels altres interessants.
La pedra vertical que es veu a l'esquerra
del portal és del temps dels víkings.
Fins i tot se'n conserven els gravats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada